Difference between revisions of "The Number of Wikipedia Articles in a Language and the Links to Social Factors"
(New study: The Number of Wikipedia Articles in a Language and the Links to Social Factors) |
(Wikilinks) |
||
| Line 1: | Line 1: | ||
| − | '''The Number of Wikipedia Articles in a Language and the Links to Social Factors''' - scientific work related to Wikipedia quality published in 2011, written by Borja Pellejero, Natxo Sorolla and Marina Nogué. | + | '''The Number of Wikipedia Articles in a Language and the Links to Social Factors''' - scientific work related to [[Wikipedia quality]] published in 2011, written by [[Borja Pellejero]], [[Natxo Sorolla]] and [[Marina Nogué]]. |
== Overview == | == Overview == | ||
| − | Hi ha un aparent contrasentit en el fet que el catala tinga a la Wikipedia un nombre d’articles similar al xines. Una comunitat que no arriba a deu milions de catalanoparlants, llargament minoritzada al propi territori, pot arribar a tenir una capacitat de produccio a internet que en alguns casos es assimilable a la de la Xina, que, amb prop de mil milions de parlants de xines, es una superpotencia economica mundial. Els mes avids matisaran que la situacio no es la mateixa a la Xina que als territoris de llengua catalana. Aquest text vol fer una primera aproximacio a quins son aquests factors socials, educatius, tecnologics, economics i demografics que estan relacionats amb la posicio d’una llengua en el ranquing del nombre d’articles a la Wikipedia. D’aquesta analisi naix un concepte clau, el de la comunitat linguistica digital , i l’observacio que la posicio del catala en el mon d’internet no es deu a un pretes activisme dels seus parlants, sino mes aviat a una posicio forca semblant a la d’altres comunitats linguistiques de demografia mitjana. | + | Hi ha un aparent contrasentit en el fet que el catala tinga a la [[Wikipedia]] un nombre d’articles similar al xines. Una comunitat que no arriba a deu milions de catalanoparlants, llargament minoritzada al propi territori, pot arribar a tenir una capacitat de produccio a internet que en alguns casos es assimilable a la de la Xina, que, amb prop de mil milions de parlants de xines, es una superpotencia economica mundial. Els mes avids matisaran que la situacio no es la mateixa a la Xina que als territoris de llengua catalana. Aquest text vol fer una primera aproximacio a quins son aquests factors socials, educatius, tecnologics, economics i demografics que estan relacionats amb la posicio d’una llengua en el ranquing del nombre d’articles a la Wikipedia. D’aquesta analisi naix un concepte clau, el de la comunitat linguistica digital , i l’observacio que la posicio del catala en el mon d’internet no es deu a un pretes activisme dels seus parlants, sino mes aviat a una posicio forca semblant a la d’altres comunitats linguistiques de demografia mitjana. |
Revision as of 22:06, 6 August 2019
The Number of Wikipedia Articles in a Language and the Links to Social Factors - scientific work related to Wikipedia quality published in 2011, written by Borja Pellejero, Natxo Sorolla and Marina Nogué.
Overview
Hi ha un aparent contrasentit en el fet que el catala tinga a la Wikipedia un nombre d’articles similar al xines. Una comunitat que no arriba a deu milions de catalanoparlants, llargament minoritzada al propi territori, pot arribar a tenir una capacitat de produccio a internet que en alguns casos es assimilable a la de la Xina, que, amb prop de mil milions de parlants de xines, es una superpotencia economica mundial. Els mes avids matisaran que la situacio no es la mateixa a la Xina que als territoris de llengua catalana. Aquest text vol fer una primera aproximacio a quins son aquests factors socials, educatius, tecnologics, economics i demografics que estan relacionats amb la posicio d’una llengua en el ranquing del nombre d’articles a la Wikipedia. D’aquesta analisi naix un concepte clau, el de la comunitat linguistica digital , i l’observacio que la posicio del catala en el mon d’internet no es deu a un pretes activisme dels seus parlants, sino mes aviat a una posicio forca semblant a la d’altres comunitats linguistiques de demografia mitjana.
